martes, 3 de junio de 2014

L'EVOLUCIÓ

TEORIES EVOLUTIVES
LAMARCKISME
La teoria evolucionista de Lamarck es va publicar en 1809 . Contradeia les teories anteriorment esmentades sobre l'origen dels éssers vius . Proposava , que les espècies actuals són el resultat d'un llarg procés de canvi que han experimentat tots els éssers vius . Lamarck explicava mitjançant el següent exemple la seva teoria :

"Els avantpassats de la girafes devien ser similars als antílops actuals . Fa milions d'anys , alguns individus s'esforçaven per arribar a les fulles dels arbres per aconseguir més aliment que la resta . Per a això estiraven el coll i les potes davanteres . Per aquesta raó , aquests òrgans es van anar allargant , de manera que al final de la seva vida aquests animals tenien aquests òrgans del seu cos més llargs que quan van néixer . Aquests caràcters van passar als seus descendents , que van tornar a repetir l'esforç dels seus progenitors . Així , al llarg de moltes generacions , s'aconsegueix l'allargament del coll i de les extremitats anteriors que caracteritzen les girafes actuals " .


DARWINISME
El darwinisme és un terme amb el qual es descriuen les idees de Charles Darwin, especialment en relació a l'evolució biològica per selecció natural. 

El darwinisme no és sinònim d'evolucionisme, aquest últim és anterior a Charles Darwin: les teories darwinistes són evolucionistes, però la seva aportació clau és el concepte de selecció natural considerat determinant per explicar la causa de l'evolució i que en el seu posterior desenvolupament, amb nombroses aportacions i correccions, permetrà la formulació de la teoria de l'evolució actual o síntesi evolutiva moderna. Per tant, és igualment equivocat usar el terme «darwinisme» per referir l'actual teoria de l'evolució, ja que aquesta no es redueix només a les idees postulades per Charles Darwin.

NEODARWINISME
El neodarwinisme també anomenat teoria sintètica de l'evolució, és bàsicament l'intent de fusionar el darwinisme clàssic amb la genètica moderna, i va ser formulat en la dècada del 30 i el 40 (segle XX) per científics com ara GG Simpson, Mayr, Huxley, Dobzhansky, Fischer, Sewall Wright, i altres. 

Segons aquesta teoria els fenòmens evolutius s'expliquen bàsicament per mitjà de les mutacions (les variacions accidentals que parlava Darwin) sumades a l'acció de la selecció natural. 

Així, l'evolució s'hauria causa de l'acumulació de petites mutacions favorables, preservades per la selecció natural i per tant, la producció de noves espècies (evolució trans específica) no seria res més que l'extrapolació i magnificació 
de les variacions que ocorren dins de l'espècies.

L'EVOLUCIÓ 2

TEORIES NO EVOLUCIONISTES
FIXISME

El fixisme és una teoria segons la qual tot allò que existeix, incloent-hi els éssers vius, no ha variat amb el pas del temps i s'observa, el dia d'avui, en la mateixa forma que ha presentat en el passat i que continuarà mostrant en el futur. Així, el fixisme descriu la natura com una realitat definitiva i acabada en la qual els éssers vius constitueixen formes inalterables.
El fixisme està íntimament lligat al creacionisme, una teoria paral·lela segons la qual l'univers va ésser creat per Déu, tal com és en l'actualitat.
Els defensors del creacionisme daten la creació de l'univers en una època relativament propera, tot just fa uns quants milers d'anys. L'arquebisbe anglicà James Ussher va calcular l'edat de la Terra, utilitzant el llibre del Gènesi com a principal font d'informació. Segons Ussher, la Terra va ser creada l'any 4.004 aC., el 25 d'octubre a les nou del matí.












CREACIONISME

El creacionisme és una creença religiosa segons la qual l'univers i totes les coses han estat originats per un acte creador. El creacionisme és acceptat no només fins al segle XIX, sinó que és acceptat actualment.
El Creacionisme i l’Evolucionisme és un debat que es porta discutint desde fa molts anys, avui en dia amb els nostres avanços tecnològics i científics el més comú hauria de ser que la majoria de la població defengués l’Evolucionisme, però tot i així hi ha un gran percentatge que defensa les teories del Creacionisme.








CATASTROFISME

el naturalista Georges Cuvier (1769-1832)va proposar que els fòssils trobats eren el resultat de grans catàstrofes  d’escala planetària que havien tingut lloc en la història de la Terra. Aqusts catàstrofes, com el diluvi universal, haurien causat extincions massives i creacions posteriors d’espècies noves. Donà lloc al catastrofisme.

lunes, 2 de junio de 2014

LES ROQUES

Una roca es la matèria en estat solid que forma part de l'escorça terrestre En un sentit mes concret, s'anomena roca a qualsevol material constituït com un agregat natural d'un o més minerals, entenent per agregat, un sòlid cohesionat. Les roques són els materials dels que, de manera natural, estan fets el mantell i l'escorça terrestre, i les parts equivalents d'altres cossos planetaris semblants.
hi ha 3 tipus de roques, que son: 

SEDIMENTARIES

es formen a la superfície terrestre a partir dels sediments, restes d'altres roques o d'éssers vius,que es van acumulan a les conques sedimentàries, on té  lloc la diagènesi o litificació.

segons el seu origen es classifiquen en:

  • detrítiques: Conglomerat, Bretxa, Gres, Lutites(Argilites).
  • químiques: Guix, Halita, Silvina.
  • bioquímiques: Calcària, Lumaquela, calcàries amb foraminífers .
  • orgàniques: Carbó, Petroli.
MAGMÀTIQUES

Les roques ígnies o magmàtiques són les roques que s'han format a partir del refredament d'un magma.
Segons les condicions de refredament del magma es formen tres tipus de roques magmàtiques:
  • Si el magma refreda a l'interior de l'escorça lentament es forma una roca plutònica, com per exemple el granit.
  • Si el magma refreda rapid a l'exterior de l'escorça es forma una roca volcànica, per exemple la pumita.
  • Si el magma es refreda prop de la superfície es forma una roca filoniana.
METAMÒRFIQUES

Les roques metamòrfiques són aquelles roques que es formen per metamorfisme, en sotmetre qualsevol tipus de roca a altes pressions o temperatures sense que s’arribi a fondre. Això fa variar la mineralogia i l’estructura de la roca inicial i dóna lloc a una nova roca. Exemples d’aquestes roques són les pissarres, les fil·lites, els esquistos i els gneis. En general, les roques d’Andorra estan metamorfitzades per força.

EXEMPLES DE ROQUES

SEDIMENTÀRIES

CONGLOMERAT => SEDIMENTÀRIA => DETRÍTICA
















SILVINA => SEDIMENTÀRIA => QUÍMICA













LUMAQUELA => SEDIMENTÀRIA => BIOQUÍMICA











CARBÓ => SEDIMENTÀRIA => ORGÀNICA


















MAGMÀTIQUES

BASALT => VOLCÀNICA

















 GRANIT => PLUTÒNICA










PÒRFIR => FILONIANA
















METAMÒRFIQUES

ESQUIST 












PISSARRA


GNEIS